substantiu, igualment invariable quant al gènere, per fer referència a la persona que participa en aquest moviment. Per exemple: un hippy, una hippy.
Pel que fa a la formació del plural, s'admet tant la forma hippies, igual que en anglès, com la forma hippys, que segueix les normes de formació del plural [...]
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]
En català, la femella del gall dindi és la polla díndia, i no la pava. Per exemple: Una cuixa rostida de polla díndia és tan bona com una de pollastre.
Convé recordar que, per fer el plural, aquests mots flexionen els dos components de què estan formats: el plural de polla díndia és polles díndies [...]
caragols visos caragolam
En català, per fer referència a un conjunt de caragols o visos, es pot fer servir simplement el plural: caragols o visos.
També se'n pot dir caragolam.
[...]
En català, el singular de noms cultes com crisi, tesi, dosi, hipòtesi, anàlisi, parèntesi... sempre acaba en -i.
Les formes d'aquests noms acabades en -s són, doncs, de plural. Per exemple: la crisi (singular), però les crisis (plural), la tesi però les tesis, la dosi però les dosis, la hipòtesi [...]
parapent ala de pendent
El terme català normatiu parapent fa referència a un planador ultralleuger flexible, de forma rectangular i de pes inferior al del pilot, que permet l'enlairament i l'aterratge a peu. Així, es pot dir: Per aquelles muntanyes es veuen molts parapents.
La denominació [...]
Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st i -xt poden fer el plural de dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Així, el plural de risc pot ser riscs o riscos, el de cost pot ser costs o costos, i el de pretext, pretexts o pretextos.
Els noms i els adjectius acabats [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb veure és veges, i la segona persona del plural és vegeu o veieu.
El verb veure també té la variant ves, que correspon a la segona persona del singular. Aquesta forma s'ha gramaticalitzat sobretot en usos expressius i com a interjecció. Per [...]
L'adjectiu que designa una cosa fixada és fix, i no fixe.
El plural masculí de fix és fixos. Així, cal dir, per exemple: contractes fixos (i no contractes fixes).
La forma fixes només es correspon a l'adjectiu femení plural. Per exemple: despeses fixes.
[...]
la segona persona del singular) i vàrem, vàreu i varen (per a les persones del plural). Aquestes formes són, però, menys habituals. Per exemple:
vares cantar, vàrem cantar, vàreu cantar, varen cantar
vares haver cantat, vàrem haver cantat, vàreu haver cantat, varen haver cantat
Finalment, cal [...]